dilluns, 19 de desembre de 2011

Ressenya del llibre ‘Mentre escric’ – Stephen King


Un llibre escrit per Stephen King que no deixa indiferent. Acostumats a les seves novel·les de terror que solen estar a la llista dels best-sellers, moltes d’elles adaptades al cinema, ens trobem davant un llibre completament diferent. Diversos crítics s’havien queixat que qualsevol llibre signat amb el seu nom, seria molt venut. Per refutar les seves crítiques, King va escriure sis llibres amb el pseudònim de Richard Bachman, que es van vendre com qualsevol dels seus.
Stephen King descriu en aquest llibre el seu estil d’escriptura. King considera que per arribar a ser un gran escriptor cal tenir un talent innat, que després cal potenciar. Creu que per fer una bona novel·la s’ha d’escriure sense saber com aquesta acabarà, ja que una història, segons explica King, és com una llavor que s’ha de deixar créixer, i llavors desenvolupar la història a partir d’aquí. El llibre es divideix en quatre parts: la primera i més llarga es titula “Currículum Vitae”; a continuació trobem la “caixa d’eines”, seguit d’”escriure” i finalment amb “Postdata: Viure. Quatre parts desordenades, ja que la primera i quarta són biogràfiques, i les dues centrals descriuen les tècniques i estil d’escriptura que King fa servir. Tot i que és un llibre on es pot veure clarament quina és la filosofia de vida que té l’autor, la idea que m’emporto i en que King insisteix molt, és que cal llegir i alhora escriure cada dia diverses hores per arribar a dominar l’escriptura.
“Curriculum vitae”, la primera part del llibre i més extensa, relata la vida de l’autor.  Una vida que comença en la pobresa. Podem veure com van ser de difícils els inicis d’un gran escriptor de terror i les dificultats per les que va passar. Unes entremaliadures juvenils el porten a aprendre a redactar d’una forma correcta en un diari esportiu, on King va aprendre més en deu minuts que no amb totes les classes de l’ institut i facultat. Destaca la seva passió per l’escriptura. Quan pateix moments difícils a la seva vida, com per exemple les seves addiccions, l’escriptura sembla que és allò que el porta a seguir endavant. Potser, aquesta es podria considerar també una addicció, que va aprofitar des de ben petit per escapar del dolor que patia, i per tant escriure i deixar anar la seva imaginació, podrien ser formes de fugir del patiment. Alhora, remarca que des de ben petit ja va tenir fascinació pel cinema de terror, el qual li va servir d’inspiració per començar les seves primeres obres.
“Caixa d’eines”, la segona part, pretén ajudar als qui tenen ganes d’escriure i no saben gairebé per on començar. King explica diferents pautes per tal d’agafar un full en blanc i ser capaços de començar a escriure quelcom amb sentit i qualitat. Una de les idees més importants que crec que dóna és evitar les frases sense sentit, les frases llargues amb les que acabes explicant diversos cops el mateix. Cal, doncs, anar cap a una frase depurada i clara. Vocabulari, gramàtica i puntuació; els utensilis que tot aspirant a escriptor hauria de saber dominar. Un capítol que en alguns moments pot semblar carregós i una mica avorrit, però alhora interessant, ja que ensenya diversos exemples pràctics i exercicis.
A “Escriure”, la tercera part. King explica les coses que per a ell són més importants a l’hora d’escriure. Cal llegir i escriure molt, per a tenir les habilitats per després escriure correctament. Stephen King explica aspectes com la descripció dels personatges, la construcció dels diàlegs, el vocabulari a emprar, l’estil, etc. És un capítol força llarg, com el primer. King parla molt directament al lector. Aquesta part la trobo molt més interessant que l’anterior, ja que un escriptor que ha triomfat en allò que ell més s’estima explica la seva forma d’escriure i de crear. Trobo fonamental les reiterades vegades que ens insisteix amb la lectura. Penso que llegir és la millor forma d’aprendre per poder ser conscient de l’ús de les paraules, l’estructura dels escrits, etc.
“Postdata: Viure”. Darrera part de Mentre Escric, King ens explica la seva experiència després de ser atropellat i està a punt de morir, l’any 1999. La seva vida en algunes ocasions va estar més a prop de la mort que mai, però finalment va sobreviure i fins i tot va aconseguir salvar la seva cama, després de diverses operacions, durs tractaments i teràpies. El més dur per a ell: estar apartat de l’escriptura durant aquesta llarga temporada. Tot i això, King explica que si va sobreviure va ser gràcies al doctor qui el va atendre, i la seva dona, que el va cuidar amb molt d’amor. Finalment, Stephen King va veure que se’n sortia de la situació va decidir escriure aquest llibre pel seu amor a la vida i l’escriptura. Trobo impressionant la claredat amb què ens explica la seva vida i les experiències per les quals ha passat. Mereix la pena ser llegit, no només per veure que un gran escriptor és una persona normal i corrent, sinó per comprendre què el mou a escriure i quines tècniques fa servir.

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Independència i Socialdemocràcia

Un espai on  l’ independentisme polític no han sabut fer forat. Un espai del què aquestes darreres eleccions CiU s’ha alimentat per créixer i tocar gairebé la majoria absoluta, deixant el PSC tocat com mai i ERC amb la pèrdua de la meitat dels seus escons.

Cal veure que quan el PSC ha fet les seves apostes més fermes cap a l’espanyolisme, deixant de banda el catalanisme ha perdut com mai d’aquest electorat, CiU se’n ha sabut aprofitar electoralment. Cal recordar que ERC, a part de ser un partit d’esquerres i republicà és també un partit socialdemòcrata, però que aquests darrers anys ha mostrat un perfil més d’esquerres, alhora que ha intentat aliar-se amb un partit socialdemòcrata, imagino per tal de fer forat dins el seu electorat, estratègia la qual ha fet el resultat contrari. En aquests moments podríem pensar que davant la davallada electoral del PSC i la renovació d’ERC, aquesta podria treure’n profit electoral, i esperem que així sigui, perquè ERC té un altre problema, la CUP. Aquesta formació poc a poc es va menjant tot l’espai electoral d’esquerra on ERC hi tenia presència, només cal veure l’Ajuntament de Girona, on aquestes darreres eleccions municipals ERC ha passat de 4 a 0 regidors, i la CUP de 0 a 3. Per tant, penso que ERC hauria d’aprofitar aquest moment per menjar-se tot l’espai electoral del PSC, i el que CiU ha obtingut davant el desgast del tripartit. Sinó, ERC podria patir un altre desgast ben fort a les eleccions del 2014 si la CUP s’acabés presentant, a part d’un PSC que s’enfortirà perquè el PP serà al govern espanyol i com sempre es produirà aquest efecte rebot d’electorat entre ambdós partits.

Per tant, sigui ERC o un altre formació independentista, han d’apostar fermament per aquest espai ideològic, què pot arribar a ser molt gran i podríem estar parlant d’una trentena d’escons, amb els que a part de cobrir aquest espai serviria per forçar encara més a CiU en el camí a l’autodeterminació.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

La fractura social el dia després de la independència, no existirà


Famosa frase utilitzada per l’espanyolisme i la caverna mediàtica espanyola per donar ales a la por sobre una possible secessió de Catalunya. Frase també utilitzada per partits catalanistes amb por d’anar a pas ferm cap a l’estat propi.

La fractura social no es donarà el dia després de la independència com ens volen fer creure perquè aquesta fractura social, ja existeix avui dia. Cal fer una ullada als cercles socials, i es veu clarament que hi ha grups reduïts de diferent tipus de relacions on únicament parlen castellà o català. Per tant, aquesta fractura social ja existeix a dia d’avui, i la independència no la produirà perquè ja és present al nostre dia a dia social. També, cal destacar que una bona part de la població no té cap problema alhora de relacionar-se amb catalanoparlants o castellanoparlants, per tant la constitució d’un estat propi no crearà un conflicte social entre una massa social, a qui no l’importa la ideologia dels seus companys, ni l’ idioma què fas ús en la seva vida privada. Aquesta massa social és la més gran al nostre país. És l’escola, l’ institut, la universitat, la feina, l’amistat, les relacions de parella, l’esport, i moltes altres activitats socials on tots ens barregem. És doncs, de bojos pensar que el dia després de la independència es produirà una fractura social, perquè la majoria de massa social té uns vincles molt importants que la secessió de Catalunya no trencarà. Perquè el dia després, ni perseguirem als espanyols que visquin a Catalunya, ni prohibirem l’ús del castellà en cap dels àmbits actuals. La premsa i les editorials seguiran editant en aquells idiomes que al cap i a la fi els produeixin més beneficis econòmics, així que no es perseguirà cap llengua.

Per tant, la fractura social no succeirà mai. El dia després, serà igual al dia abans i a l’any anterior. Anirem a classe, anirem a la feina, ens reunirem les amistats, les parelles, i farem vida normal. L’única diferència, serà que amb el pas del temps, tots els ciutadans de Catalunya en sortiran beneficiats. Recuperarem l’espoli fiscal al que estem sotmesos per l’estat espanyol i això repercutirà en la vida en les nostres vides amb un major benestar econòmic . No estarem sotmesos a perdre els nostres diners pagats a través d’impostos en obres faraòniques perdudes a zones de l’estat espanyol on no calien, i podrem millorar la vida dels nostres ciutadans, fent allò que convingui més als ciutadans de l’estat català.

divendres, 2 de setembre de 2011

Ha arribat el dia de la Independència de Catalunya


El poble català sempre s’ha caracteritzar per ser fort i superar tot tipus d’adversitats. Ha sabut estar a l’avantguarda en tot moment. Ha superat 300 anys de submissió a un estat que ha intentat eliminar-nos culturalment. Hem superat una guerra civil amb moltes pèrdues civils. Hem superat una llarga i forta dictadura que anava contra la nostra llengua i cultura.

Se’ns ha intentat imposar una llengua i cultura. Ni tant sols amb una dictadura ho han aconseguit. Som un poble fort i unit quant realment toca. Darrerament ens acabem queixant la poca unitat que tenim, però realment no som conscient de la unitat que si realment tenim, d’allò que tenim en comú. La sentència del TSJC no ha sigut més que un gran error per part d’Espanya. Els catalans som forts i com a tal ho aguantem tot menys quan ens toquen la nostra essència, la nostra identitat, allò que ens uneix i que ens fa ser una societat cohesionada. Si realment s’acaba portant a terme la sentència d’avui no serà més que el punt d’inflexió en el moment de dir adéu a Espanya. I com sempre el poble català actuarà de forma democràtica, pacífica, però unit en allò que ens fa ser el que som. Si després de nombrosos estudis avalats per la UE i demostrant que el sistema d’immersió lingüístic català fa que tinguem el mateix nivell de castellà que a la resta d’Espanya i que fa del català llengua vehicular a l’ensenyament és tombat vol dir doncs, que a Espanya no se’ns vol com a catalans i que per tant és el moment de dir adéu.

Com a jove polític seguiré defensant allò en que crec. I Catalunya serà la meva nació, el català la meva llengua i la cultura catalana el meu esperit. La llengua castellana seguirà sent una llengua important, com l’és l’anglesa o la francesa. Una llengua que seguiré emprant i dominant a la perfecció. Ha arribat el moment de dir adéu. 

dijous, 25 d’agost de 2011

Estat federal? Els partits es treuen les caretes davant la reforma de la constitució

Falta de poc per a que PSOE i PP aprovin la reforma de la constitució espanyola per posar un sostre a la despesa pública sense referèndum al poble. Primera modificació de la constitució des de la seva aprovació el 1978.

2011, cauen les caretes. ICV juntament amb el PNB exigeixen un referèndum i demanen per tant que al PSC el forci amb el seu pes al Congrés i Senat. Ara seria un bon moment on ICV i PSC podrien exercir allò que porten dient vegada rere vegada i inclouen als seus estatuts, l’estat federal. Una aposta que de ben segur tindria bona resposta per part d’ERC i CiU al congrés. Aposto únicament per l’estat propi però vist el moment històric perquè és la primera vegada que es modifica la constitució espanyola aquests partits podrien defensar de veritat una vegada allò que sempre han dit defensar en llurs programes electorals i estatuts. Defensar la constitució de l’estat català federat a l’estat espanyol. Oficialitat del català a la UE. Oficialitat de les seleccions esportives catalanes. Limitació del dèficit fiscal al 2%-2,5%. Referèndum a l’estat federal català per preguntar si la població vol tenir corona reial. Traspàs de totes les competències, trens, ports i aeroports a l’estat federal català. Dret a decidir inclòs dins la reforma de la constitució espanyola, cosa que per tant deixaria oberta la possibilitat de passar l’estat català federat a l’espanyol a estat propi quan el Parlament català volgués fer un referèndum a Catalunya. Aquestes són quatre idees bàsiques de algunes de les propostes entre d’altres que aquests partits “anomenats” federalistes podrien exigir ara mateix. Per tant a partits com ICV podrien fer menys brindis al sol proposant únicament fer un referèndum que limita a Catalunya i ens afecta greument. I partits com el PSC podrien seguir la mateixa línia en comptes de vendre’s totalment al PSOE a canvi de abaixar-se els pantalons  i no defensar allò que porten al seu programa electoral i estatuts que diuen “defensar”.

Finalment, l’única via serà la de la proclamació de l’estat propi des del Parlament de Catalunya. On tots aquests partits que hauran traït Catalunya davant aquesta oportunitat única cauran electoralment davant dels partits que realment defensen allò que porten al seu programa electoral i han demostrat complir. 

dijous, 18 d’agost de 2011

La manca d’ideologia

Ens trobem en una etapa social on la manca d’ideologia i valors és més gran que mai. En aquest sentit la política es troba com sempre en aquest camí i com a tal li costarà evolucionar un cop la societat hagi donat el pas.

Tot el ventall de partits polítics catalans té el mateix problema. La manca d’ideals i valors fa que cada cop el desencís de la gent estigui en auge i que per tant es tradueixi en una baixa participació. El que hem viscut a Catalunya no ha sigut cap fet aliè al tema en qüestió. Només es volia un canvi. Un canvi perquè la situació econòmica era dolenta, o pitjor, però ara podem veure que amb el canvi de color la situació és la mateixa, canvi de color o de banda, esquerres i dretes. L’ independentisme es troba en una situació una mica més avançada. Podem afirmar una defensa d’ideals i valors que tant ERC, SI, RCAT, CUP, compleixen. Ara és el moment de no perdre pistonada i començar a fer una política basada en ideals i valors. Defensant quelcom més que una dreta o una esquerra que al final acaben fent el mateix. Els partits independentistes han d’emocionar a la població amb les paraules que evoquin, els valors que defensin i els ideals dels respectius partits que compleixen fil per randa. Han de ser el reflex d’allò que volem i allò que defensaran. Fins ara hem pogut veure com la CUP ha fet una gran feina sense decebre als seus votants. RCAT ha seguit la mateixa línia amb la mala sort de no poder entrar al Parlament. SI ha defensat segon rere segon allò que havia promès i això a part d’emocionar a la població, et fa sentir que el teu vot dipositat ha merescut la pena. I, ara ERC, amb la renovació de l’executiva amb Junqueras al cap davant estic segur que farà vibrar a tots els independentistes, tal com ho va fer a les eleccions europees.

Per tant, es pot assegurar que si en aquestes eleccions a les corts espanyoles anem junts, farem vibrar a tot el país amb les emocions i amb la mà a cor perquè tindrem un equip que defensarà aquells valors i ideals que els catalans volem al país veí.

dimecres, 10 d’agost de 2011

Eleccions al Parlament de Catalunya. 2012 o 2014?

Després d’aquest estiu ens trobarem una dura campanya electoral entre els dos partits “grans” de l’estat espanyol. I una CiU amb ganes d’ocupar el tercer espai amb poques propostes, més enllà d’un “concert econòmic” transformat en “pacte fiscal” que si s’arriba a negociar serà a la baixa, però desenganyem-nos, es vendrà a l’alça.

Al títol parlo de dos escenaris possibles. El darrer, el que tots els independentistes esperen com l’any on 300 anys després Catalunya tornarà a ser lliure. I el primer un escenari més que possible si el PP aconsegueix majoria absoluta o el PSOE dóna suport al PP amb la seva abstenció per tal de frenar el “pacte fiscal” de CiU. Tothom dóna per fet que no s’aconseguirà pas i si s’aconsegueix acabarà sent la mateixa pluja fina de sempre. Un pacte amb el que rebríem addicionalment una quantitat però que al final hauríem d’acabar retornant en quantitats majors. En aquest cas si CiU no aconsegueix complir allò que portava al seu programa electoral tindria davant seu tres possibles escenaris. El primer seria declarar la independència al Parlament de Catalunya un cop no aconseguit el “pacte fiscal”. El segon seria intentar aguantar esgotar tot el que li queda de legislatura amb l’ajuda del PP, cosa que suposaria un gran desgast per al partit i que ja recordaran com va ser castigat a les urnes. I un tercer que seria convocar eleccions vist que no s’ha aconseguit cap millora fiscal per a Catalunya i tornar-se a presentar amb un nou programa electoral. Recordem que el President de la Generalitat ja va deixar entreveure que si no s’aprovaven els pressupostos d’enguany convocaria eleccions de nou.

Per tant es pot veure com CiU a finals d’any es trobarà amb tres possibles dilemes. Quin escollirà?

divendres, 5 d’agost de 2011

Unitat? Més que mai

El món independentista es troba ara amb més dilemes que mai. El primer la unitat independentista i el segon si presentar-nos o no a les eleccions espanyoles.

Primer veurem el segon dilema. Molts defensen que els catalans no ens hem de presentar a Madrid, diuen que allà no hi tenim res a fer, no s’ha de perdre el temps. Jo penso que si. I tant que no hem de perdre el temps. L’hem d’aprofitar allà. Els espanyols bé que es presenten al Parlament de Catalunya. A Madrid és on es decideix que es fa amb els diners que surten de Catalunya, es decideix com se’ns espolia fiscalment. Crec que no calen més motius per a presentar-nos a les eleccions de l’estat espanyol. A Madrid s’hi ha d’anar amb força independentista per a tractar com cal em problema entre Catalunya i Espanya. S’ha de tenir una veu forta per fer trontollar Madrid. I des d’un altre punt de vista, els mitjans de comunicació  de Catalunya no tracten l’ independentisme o hi passen de puntetes. Si ens fixem bé, entre els mitjans de comunicació espanyols l’ independentisme o inclús els catalanisme són portada, per tant, un aspecte que li manca a l’ independentisme català que és la falta d’informació a través dels mitjans de comunicació més poderosos i que arriben a més població de Catalunya amb els mitjans de comunicació espanyols no passaria. Per tant hem d’esgotar totes les vies democràtiques fins que l’estat català sigui una realitat.

Unitat independentista és el que cal per fer un front ben fort al congrés de Madrid. Després d’unes eleccions al Parlament de Catalunya i municipals hem vist com els partits polítics independentistes no han tingut la confiança per part de la població, una població que segons les enquestes cada cop és més independentista. No s’ha de considerar com a fracàs aquesta situació ja que de tot aprenem. Hi ha dues estratègies, anar separats o anar tots junts. L’estratègia d’anar separats ha estat provada i sense gaire èxit, davant les eleccions a l’estat espanyol tenim una oportunitat d’or per a provar si la unitat independentista és el que faria guanyar la confiança de tota la bossa d’electors independentistes, abans de fer la prova final l’any 2014, data emblemàtica, a les eleccions al Parlament de Catalunya.

dijous, 4 d’agost de 2011

Un futur, el nostre

Moltes vegades ens pregunten el motiu d’entrar en política sent joves. Les respostes no són senzilles. N’hi ha moltes i de variades.

Ens preocupem pel nostre futur. Una Catalunya abocada a temps difícils per l’economia cada cop més ofegada per l’espoliació fiscal que pateix per la pressió que l’estat espanyol ens obliga a pagar en concepte de solidaritat territorial. A través de molts estudis econòmics de persones de prestigi de casa nostra i de fora a nivell internacional i relacionats amb altes institucions i/o universitats queda demostrat que la independència de Catalunya situaria al futur estat català entre els més rics a nivell europeu donant-nos normalment entre un quart i cinquè lloc. Això suposaria entre moltes d’altres coses la millora de la situació juvenil en el món laboral. Una economia forta i sanejada ens permetria emmirallar-nos a diferents indrets del món com per exemple els Països Baixos i tenir un 5-8% d’atur juvenil, normal comparat amb l’elevat atur juvenil que pateix Catalunya actualment, superior al 40%. I és que la construcció d’un nou estat català no només suposaria la llibertat en tots els sentits anhelada des de fa temps equiparant el català a idioma oficial europeu sinó que els joves tindríem moltes més oportunitats de prosperar professionalment.


Doncs, entrem en política per lluitar per unes llibertats que ens mereixem i per tenir un futur digne per nosaltres, pels que ja hi són, pels que hi van ser i pels que seran.