dijous, 25 d’agost de 2011

Estat federal? Els partits es treuen les caretes davant la reforma de la constitució

Falta de poc per a que PSOE i PP aprovin la reforma de la constitució espanyola per posar un sostre a la despesa pública sense referèndum al poble. Primera modificació de la constitució des de la seva aprovació el 1978.

2011, cauen les caretes. ICV juntament amb el PNB exigeixen un referèndum i demanen per tant que al PSC el forci amb el seu pes al Congrés i Senat. Ara seria un bon moment on ICV i PSC podrien exercir allò que porten dient vegada rere vegada i inclouen als seus estatuts, l’estat federal. Una aposta que de ben segur tindria bona resposta per part d’ERC i CiU al congrés. Aposto únicament per l’estat propi però vist el moment històric perquè és la primera vegada que es modifica la constitució espanyola aquests partits podrien defensar de veritat una vegada allò que sempre han dit defensar en llurs programes electorals i estatuts. Defensar la constitució de l’estat català federat a l’estat espanyol. Oficialitat del català a la UE. Oficialitat de les seleccions esportives catalanes. Limitació del dèficit fiscal al 2%-2,5%. Referèndum a l’estat federal català per preguntar si la població vol tenir corona reial. Traspàs de totes les competències, trens, ports i aeroports a l’estat federal català. Dret a decidir inclòs dins la reforma de la constitució espanyola, cosa que per tant deixaria oberta la possibilitat de passar l’estat català federat a l’espanyol a estat propi quan el Parlament català volgués fer un referèndum a Catalunya. Aquestes són quatre idees bàsiques de algunes de les propostes entre d’altres que aquests partits “anomenats” federalistes podrien exigir ara mateix. Per tant a partits com ICV podrien fer menys brindis al sol proposant únicament fer un referèndum que limita a Catalunya i ens afecta greument. I partits com el PSC podrien seguir la mateixa línia en comptes de vendre’s totalment al PSOE a canvi de abaixar-se els pantalons  i no defensar allò que porten al seu programa electoral i estatuts que diuen “defensar”.

Finalment, l’única via serà la de la proclamació de l’estat propi des del Parlament de Catalunya. On tots aquests partits que hauran traït Catalunya davant aquesta oportunitat única cauran electoralment davant dels partits que realment defensen allò que porten al seu programa electoral i han demostrat complir. 

dijous, 18 d’agost de 2011

La manca d’ideologia

Ens trobem en una etapa social on la manca d’ideologia i valors és més gran que mai. En aquest sentit la política es troba com sempre en aquest camí i com a tal li costarà evolucionar un cop la societat hagi donat el pas.

Tot el ventall de partits polítics catalans té el mateix problema. La manca d’ideals i valors fa que cada cop el desencís de la gent estigui en auge i que per tant es tradueixi en una baixa participació. El que hem viscut a Catalunya no ha sigut cap fet aliè al tema en qüestió. Només es volia un canvi. Un canvi perquè la situació econòmica era dolenta, o pitjor, però ara podem veure que amb el canvi de color la situació és la mateixa, canvi de color o de banda, esquerres i dretes. L’ independentisme es troba en una situació una mica més avançada. Podem afirmar una defensa d’ideals i valors que tant ERC, SI, RCAT, CUP, compleixen. Ara és el moment de no perdre pistonada i començar a fer una política basada en ideals i valors. Defensant quelcom més que una dreta o una esquerra que al final acaben fent el mateix. Els partits independentistes han d’emocionar a la població amb les paraules que evoquin, els valors que defensin i els ideals dels respectius partits que compleixen fil per randa. Han de ser el reflex d’allò que volem i allò que defensaran. Fins ara hem pogut veure com la CUP ha fet una gran feina sense decebre als seus votants. RCAT ha seguit la mateixa línia amb la mala sort de no poder entrar al Parlament. SI ha defensat segon rere segon allò que havia promès i això a part d’emocionar a la població, et fa sentir que el teu vot dipositat ha merescut la pena. I, ara ERC, amb la renovació de l’executiva amb Junqueras al cap davant estic segur que farà vibrar a tots els independentistes, tal com ho va fer a les eleccions europees.

Per tant, es pot assegurar que si en aquestes eleccions a les corts espanyoles anem junts, farem vibrar a tot el país amb les emocions i amb la mà a cor perquè tindrem un equip que defensarà aquells valors i ideals que els catalans volem al país veí.

dimecres, 10 d’agost de 2011

Eleccions al Parlament de Catalunya. 2012 o 2014?

Després d’aquest estiu ens trobarem una dura campanya electoral entre els dos partits “grans” de l’estat espanyol. I una CiU amb ganes d’ocupar el tercer espai amb poques propostes, més enllà d’un “concert econòmic” transformat en “pacte fiscal” que si s’arriba a negociar serà a la baixa, però desenganyem-nos, es vendrà a l’alça.

Al títol parlo de dos escenaris possibles. El darrer, el que tots els independentistes esperen com l’any on 300 anys després Catalunya tornarà a ser lliure. I el primer un escenari més que possible si el PP aconsegueix majoria absoluta o el PSOE dóna suport al PP amb la seva abstenció per tal de frenar el “pacte fiscal” de CiU. Tothom dóna per fet que no s’aconseguirà pas i si s’aconsegueix acabarà sent la mateixa pluja fina de sempre. Un pacte amb el que rebríem addicionalment una quantitat però que al final hauríem d’acabar retornant en quantitats majors. En aquest cas si CiU no aconsegueix complir allò que portava al seu programa electoral tindria davant seu tres possibles escenaris. El primer seria declarar la independència al Parlament de Catalunya un cop no aconseguit el “pacte fiscal”. El segon seria intentar aguantar esgotar tot el que li queda de legislatura amb l’ajuda del PP, cosa que suposaria un gran desgast per al partit i que ja recordaran com va ser castigat a les urnes. I un tercer que seria convocar eleccions vist que no s’ha aconseguit cap millora fiscal per a Catalunya i tornar-se a presentar amb un nou programa electoral. Recordem que el President de la Generalitat ja va deixar entreveure que si no s’aprovaven els pressupostos d’enguany convocaria eleccions de nou.

Per tant es pot veure com CiU a finals d’any es trobarà amb tres possibles dilemes. Quin escollirà?

divendres, 5 d’agost de 2011

Unitat? Més que mai

El món independentista es troba ara amb més dilemes que mai. El primer la unitat independentista i el segon si presentar-nos o no a les eleccions espanyoles.

Primer veurem el segon dilema. Molts defensen que els catalans no ens hem de presentar a Madrid, diuen que allà no hi tenim res a fer, no s’ha de perdre el temps. Jo penso que si. I tant que no hem de perdre el temps. L’hem d’aprofitar allà. Els espanyols bé que es presenten al Parlament de Catalunya. A Madrid és on es decideix que es fa amb els diners que surten de Catalunya, es decideix com se’ns espolia fiscalment. Crec que no calen més motius per a presentar-nos a les eleccions de l’estat espanyol. A Madrid s’hi ha d’anar amb força independentista per a tractar com cal em problema entre Catalunya i Espanya. S’ha de tenir una veu forta per fer trontollar Madrid. I des d’un altre punt de vista, els mitjans de comunicació  de Catalunya no tracten l’ independentisme o hi passen de puntetes. Si ens fixem bé, entre els mitjans de comunicació espanyols l’ independentisme o inclús els catalanisme són portada, per tant, un aspecte que li manca a l’ independentisme català que és la falta d’informació a través dels mitjans de comunicació més poderosos i que arriben a més població de Catalunya amb els mitjans de comunicació espanyols no passaria. Per tant hem d’esgotar totes les vies democràtiques fins que l’estat català sigui una realitat.

Unitat independentista és el que cal per fer un front ben fort al congrés de Madrid. Després d’unes eleccions al Parlament de Catalunya i municipals hem vist com els partits polítics independentistes no han tingut la confiança per part de la població, una població que segons les enquestes cada cop és més independentista. No s’ha de considerar com a fracàs aquesta situació ja que de tot aprenem. Hi ha dues estratègies, anar separats o anar tots junts. L’estratègia d’anar separats ha estat provada i sense gaire èxit, davant les eleccions a l’estat espanyol tenim una oportunitat d’or per a provar si la unitat independentista és el que faria guanyar la confiança de tota la bossa d’electors independentistes, abans de fer la prova final l’any 2014, data emblemàtica, a les eleccions al Parlament de Catalunya.

dijous, 4 d’agost de 2011

Un futur, el nostre

Moltes vegades ens pregunten el motiu d’entrar en política sent joves. Les respostes no són senzilles. N’hi ha moltes i de variades.

Ens preocupem pel nostre futur. Una Catalunya abocada a temps difícils per l’economia cada cop més ofegada per l’espoliació fiscal que pateix per la pressió que l’estat espanyol ens obliga a pagar en concepte de solidaritat territorial. A través de molts estudis econòmics de persones de prestigi de casa nostra i de fora a nivell internacional i relacionats amb altes institucions i/o universitats queda demostrat que la independència de Catalunya situaria al futur estat català entre els més rics a nivell europeu donant-nos normalment entre un quart i cinquè lloc. Això suposaria entre moltes d’altres coses la millora de la situació juvenil en el món laboral. Una economia forta i sanejada ens permetria emmirallar-nos a diferents indrets del món com per exemple els Països Baixos i tenir un 5-8% d’atur juvenil, normal comparat amb l’elevat atur juvenil que pateix Catalunya actualment, superior al 40%. I és que la construcció d’un nou estat català no només suposaria la llibertat en tots els sentits anhelada des de fa temps equiparant el català a idioma oficial europeu sinó que els joves tindríem moltes més oportunitats de prosperar professionalment.


Doncs, entrem en política per lluitar per unes llibertats que ens mereixem i per tenir un futur digne per nosaltres, pels que ja hi són, pels que hi van ser i pels que seran.