dilluns, 19 de desembre de 2011

Ressenya del llibre ‘Mentre escric’ – Stephen King


Un llibre escrit per Stephen King que no deixa indiferent. Acostumats a les seves novel·les de terror que solen estar a la llista dels best-sellers, moltes d’elles adaptades al cinema, ens trobem davant un llibre completament diferent. Diversos crítics s’havien queixat que qualsevol llibre signat amb el seu nom, seria molt venut. Per refutar les seves crítiques, King va escriure sis llibres amb el pseudònim de Richard Bachman, que es van vendre com qualsevol dels seus.
Stephen King descriu en aquest llibre el seu estil d’escriptura. King considera que per arribar a ser un gran escriptor cal tenir un talent innat, que després cal potenciar. Creu que per fer una bona novel·la s’ha d’escriure sense saber com aquesta acabarà, ja que una història, segons explica King, és com una llavor que s’ha de deixar créixer, i llavors desenvolupar la història a partir d’aquí. El llibre es divideix en quatre parts: la primera i més llarga es titula “Currículum Vitae”; a continuació trobem la “caixa d’eines”, seguit d’”escriure” i finalment amb “Postdata: Viure. Quatre parts desordenades, ja que la primera i quarta són biogràfiques, i les dues centrals descriuen les tècniques i estil d’escriptura que King fa servir. Tot i que és un llibre on es pot veure clarament quina és la filosofia de vida que té l’autor, la idea que m’emporto i en que King insisteix molt, és que cal llegir i alhora escriure cada dia diverses hores per arribar a dominar l’escriptura.
“Curriculum vitae”, la primera part del llibre i més extensa, relata la vida de l’autor.  Una vida que comença en la pobresa. Podem veure com van ser de difícils els inicis d’un gran escriptor de terror i les dificultats per les que va passar. Unes entremaliadures juvenils el porten a aprendre a redactar d’una forma correcta en un diari esportiu, on King va aprendre més en deu minuts que no amb totes les classes de l’ institut i facultat. Destaca la seva passió per l’escriptura. Quan pateix moments difícils a la seva vida, com per exemple les seves addiccions, l’escriptura sembla que és allò que el porta a seguir endavant. Potser, aquesta es podria considerar també una addicció, que va aprofitar des de ben petit per escapar del dolor que patia, i per tant escriure i deixar anar la seva imaginació, podrien ser formes de fugir del patiment. Alhora, remarca que des de ben petit ja va tenir fascinació pel cinema de terror, el qual li va servir d’inspiració per començar les seves primeres obres.
“Caixa d’eines”, la segona part, pretén ajudar als qui tenen ganes d’escriure i no saben gairebé per on començar. King explica diferents pautes per tal d’agafar un full en blanc i ser capaços de començar a escriure quelcom amb sentit i qualitat. Una de les idees més importants que crec que dóna és evitar les frases sense sentit, les frases llargues amb les que acabes explicant diversos cops el mateix. Cal, doncs, anar cap a una frase depurada i clara. Vocabulari, gramàtica i puntuació; els utensilis que tot aspirant a escriptor hauria de saber dominar. Un capítol que en alguns moments pot semblar carregós i una mica avorrit, però alhora interessant, ja que ensenya diversos exemples pràctics i exercicis.
A “Escriure”, la tercera part. King explica les coses que per a ell són més importants a l’hora d’escriure. Cal llegir i escriure molt, per a tenir les habilitats per després escriure correctament. Stephen King explica aspectes com la descripció dels personatges, la construcció dels diàlegs, el vocabulari a emprar, l’estil, etc. És un capítol força llarg, com el primer. King parla molt directament al lector. Aquesta part la trobo molt més interessant que l’anterior, ja que un escriptor que ha triomfat en allò que ell més s’estima explica la seva forma d’escriure i de crear. Trobo fonamental les reiterades vegades que ens insisteix amb la lectura. Penso que llegir és la millor forma d’aprendre per poder ser conscient de l’ús de les paraules, l’estructura dels escrits, etc.
“Postdata: Viure”. Darrera part de Mentre Escric, King ens explica la seva experiència després de ser atropellat i està a punt de morir, l’any 1999. La seva vida en algunes ocasions va estar més a prop de la mort que mai, però finalment va sobreviure i fins i tot va aconseguir salvar la seva cama, després de diverses operacions, durs tractaments i teràpies. El més dur per a ell: estar apartat de l’escriptura durant aquesta llarga temporada. Tot i això, King explica que si va sobreviure va ser gràcies al doctor qui el va atendre, i la seva dona, que el va cuidar amb molt d’amor. Finalment, Stephen King va veure que se’n sortia de la situació va decidir escriure aquest llibre pel seu amor a la vida i l’escriptura. Trobo impressionant la claredat amb què ens explica la seva vida i les experiències per les quals ha passat. Mereix la pena ser llegit, no només per veure que un gran escriptor és una persona normal i corrent, sinó per comprendre què el mou a escriure i quines tècniques fa servir.