dimecres, 21 de març de 2012

Què feia el petit dins el gran?

Perquè les roses s’anomenen així si n’hi ha de diferents colors? El pare Daniel es devia formular alguna pregunta semblant quan l’any 66 va fer un estrany descobriment. Va trobar l’esquelet d’un petit mamífer dins les restes d’un rèptil de 230 milions d’anys d’antiguitat. Llavors es va qüestionar què feia aquests esquelet dins l’altre. El rèptil se’l va cruspir? Impossible ja que era herbívor. Una cria apunt de néixer? Negatiu, es tractava d’un rèptil ovípar. Però mai ningú havia trobat ous… Què va ser primer l’ou o la gallina? Es devia preguntar el pare Daniel. Tantes preguntes i cap resposta. Va investigar sense trobar cap resultat. No va ser fins gairebé 30 anys més tard que passejant plàcidament va veure un carronyer dins el cos putrefacte d’una vaca, llavors la seva ment es va il·luminar. Havia trobat les respostes que cercava.

dimecres, 7 de març de 2012

Resum d’una conferència Ken Robinson que parla sobre l’educació a l’escola


L’escola és la destrucció del talent humà. Els nens són diamants en brut que al entrar al sistema educatiu no són polits com cal. Reben una educació on hi ha unes matèries que el sistema considera imprescindibles per arribar a ser una persona de profit. El talent i la creativitat són oblidats i considerats innecessaris. El conferenciant Ken Robinson, un expert en temes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l’ensenyament, la innovació i els recursos humans, ens explica els errors, des del seu punt de vista, del sistema educatiu mundial. Robinson exposa l’estricta educació que reben els nens imposant la por a equivocar-se i ser diferent a la resta. L’escola destrueix les capacitats humanes, la creativitat i el talent. El sistema educatiu està dissenyat amb un únic camí, arribar a la universitat. Hauria de potenciar les capacitats dels nens per a que aquests puguin decidir quin camí prendre en funció dels seus talents. Per finalitzar la conferencia Robinson explica la necessitat de fer un canvi en el sistema educatiu per millorar les possibilitats dels nens en el futur. Un canvi en la concepció de l’escola per a que deixi enrere la destrucció del talent humà, i els petits diamants en brut puguin polir els seus talents.
Crec que Ken Robinson té molta raó en tot allò que exposa. El sistema educatiu obvia moltes capacitats humanes i es centra únicament en aquelles que considera útils pel futur laboral. El sistema educatiu ens prepara per un món on cada és més difícil trobar feina sense tenir diverses especialitzacions en els estudis cursats. Cal que l’escola potenciï la creativitat dels nens perquè sinó en un futur ens trobarem que molts joves tindran dificultats per formar part del sistema. També cal ensenyar a gestionar les emocions. Les persones no saben com entendre i gestionar les seves emocions. És un problema que podem observar a la societat, la manca de coneixement en aquest àmbit. En definitiva és necessari que l’escola potenciï la creativitat dels nens, almenys que no l’obviï. Difícilment algú pot estar en contra del que Robinson explica a la conferència ja que cal denunciar la situació del sistema educatiu per preparar els nens pel futur que trobin.
Des de la revolució industrial el sistema educatiu es basa en donar importància a aquelles matèries que serveixin per fer funcionar la indústria. Un sistema educatiu que no ha canviat i que imposa la idea que per trobar feina has de seguir el camí marcat. La societat actual demana que ens renovem per sortir d’aquesta ferotge crisi mundial. Aquells països que aposten per la innovació i el talent són aquells que actualment són capdavanters, i es troben en procés de creixement econòmic. Al nostre país el sistema educatiu i la societat s’han ocupat de produir persones en cadena seguint uns patrons fixos. No s’ha apostat per la innovació i el talent humà s’ha deixat de banda. Les solucions no són senzilles i caldrà un enorme esforç per capgirar la situació. Entrats al segle vint-i-u veient el fracàs de l’actual sistema mundial i en plena revolució tecnològica i de la informació, on el consum de masses queda obsolet i és substituït pel consum individual, la creativitat i el talent seran necessaris per omplir aquesta nova indústria. La solució serà deixar enrere el sistema educatiu emprat des de la revolució industrial i donar oportunitats a la creativitat i talents humans.