dijous, 31 de maig de 2012

#sjálfstæði




En qüestió de poc temps l’etiqueta #sjálfstæði ha arribat a ser TT mundial en el primer lloc a Twitter. El poble demostra constantment que aquest és un procés que no es pot aturar.
El problema arriba quan aquestes peticions es traslladen a la classe política, qui sempre va a una distància sorprenentment enorme darrere del poble. El temps ens cau a sobre i la solució és senzilla: #sjálfstæði; i no sols el pes del temps, què és poc i limitat, ens cau a sobre, sinó que el factor econòmic colla, i encara escurça més el poc temps que ens queda. Viure, o intentar-ho, en un estat que oprimeix, que no t’entén, i que per tant t’exigeix que siguis igual a ell és impossible. Un estat que es troba en fallida econòmica i social. Econòmica perquè la despesa excessiu de diners per construir a territoris per sobre de les seves possibilitats l’ha portat a un endeutament enorme; uns dèficits ocults i maquillats; una prima de risc i una borsa en caiguda lliure que posa en risc els llocs de treballs de milions de persones. Social perquè no existeix cap cohesió inter-territorial ja que s’exigeix que tots i cadascun dels territoris han de ser espanyols, o no seran; perquè ni més de 30 anys de “democràcia” han servit per acceptar la diversitat cultural, lingüística i nacional de l’estat.
La solució és fàcil i alhora complicada ja que tota acció sempre comporta un risc. Però seguint només la lògica caldria veure quants estats que s’han independitzat han tornat després a tornar-se a unir. Quants? La solució és senzilla: #sjálfstæði; només cal fermesa i voluntat, el poble, com sempre, és lluitador, treballador, tenaç, creatiu, i alegre, combinacions que en els moments de més glòria ens han fet universals.