dilluns, 3 de desembre de 2012

Un model d’èxit: CDC+ERC+ICV

Les eleccions del 25N forcen a que cadascuna de les forces polítiques es posicioni. La davallada electoral de CiU allunya unió cap a postures més conservadores de les que va defensar durant la campanya electoral.

Existeix la possibilitat de trencament de disciplina de vot tal com demana la líder del partit popular als diputats d’unió a l’hora de la investidura de Mas. Aquest escenari deixaria a Mas sense els 13 escons d’unió, els quals per casualitats de la vida té iniciativa. Donats un escenari d’aquestes dimensions i després de les imposicions del ministre Wert, imposant la llengua catalana com a llengua optativa, i una negativa a la celebració d’un referèndum per part del govern central, s’hauria de posar en marxa el model d’èxit a l’eurocambra: el tripartit sobiranista d’ERC+CDC+ICV. Donar pas a la internacionalització del conflicte català a través dels eurodiputats catalans de convergència i iniciativa i l’eurodiputada gallega que representa a ERC. Possiblement davant d’aquesta situació la Comissió Europea tornaria a passar del tema en qüestió dient que és una qüestió interna. Per això, la declaració unilateral d’independència seria l’única opció per tal de sobreviure social-cultural-econòmicament. En cas que CiU opti per a que sigui ERC qui investeixi Mas com a president i li asseguri l’estabilitat diària, la presidenta popular ja ha deixat entreveure que el govern central posaria problemes per a que Catalunya pogués accedir als fons estatals d’inversió. És una forma de collar a CiU per tal que no tingui més remei que pactar amb el PP (probablement)  o amb el PSC (difícilment)  i rebaixar les pretensions sobiranistes de Catalunya. I aquest cop, sense res a canvi, ni un sistema de finançament que “sembli” millor, ni deixant de molestar per la qüestió del català a l’ensenyament, ni res de res.. en aquest cas tenen a la gallina d’ous d’or agafada pels ous, mai millor dit. Aquesta vegada poden collar a CiU únicament amb el tema econòmic ja que és l’únic que garanteix l’autonomia (ens poden intervenir quan vulguin per llei). Per tant, en una situació com aquesta on l’autonomia catalana perilla, el català com a llengua vehicular a l’ensenyament també, el futur dels joves, dels grans, i dels no tan grans perilla com mai, cal un acte de generositat per part de totes tres forces polítiques i fer ús de la seva majoria parlamentària per tal de dur a terme un acte de salvació: la independència. Llavors ja negociarem amb la UE i comunitat internacional quins són els passos que hem de seguir, a través dels eurodiputats que ens representen. Perquè si una cosa no ens poden treure (ja que cap llei ho diu) és la ciutadania europea, tal com va dir un informe del Parlament Britànic (els escocesos no sortirien de la UE ja que són ciutadans europeus, condició que no se’ls pot treure). Tot i això, vull pensar que els diputats i direcció d’unió, en un últim moment no faran una bajanada de tal magnitud. Però, cal més unitat que mai ens certs punts (llengua, per posar un exemple) per tal d’assegurar l’estabilitat i autonomia de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada